Absurd d'estar per casa. Una cançó a taula.

U, tururut

dos, arròs caldós

tres, i no res

quatre, xocolata

cinc, ara vinc

sis, pastís

set, cuquet

vuit, ja està cuit

nou, tot es mou

deu, alça un peu.

I el vaixell de paper? No ho sé, però hi va la MAR de bé!

Mama vull fer plastilina.

Un bon entreteniment per una tarda sortint de l'escola, és jugar amb la plastilina. Si, la veritat és que si.

Però la veritat per mi, mai és un bon moment per jugar a plastilina. Serà perquè d'entrada aquesta textura aparentment tova, lleugerament oliosa i que et deixa les mans amb un cert tacte estrany, no m'atreu. Això sense parlar de la taula o superfície escollida per jugar-hi que queda... bé res, comparat com pot quedar el terra. Ple de boletes minúscules o no tan minúscules d'aquest material tan apreciat per la canalla, i que s'estén per la casa com si fos una plaga.

Un cop superada la temptació de deixar anar un "Ara vols jugar amb plastilina?" la vaig deixar fer. Passada una estona de joc en solitari les demandes van començar a ser unes altres: "mama vine..." "mama vols fer plastilina?" jo com podia anava sortejant cada interpel·lació i continuava fent la meva (tampoc coses gaire apassionants, no us cregueu...). Però de cop vaig veure la meva salvació,o això és el que creia. De cop un..."mama vine fes una cosa i marxes". Um... una proposta que una vegada estudiada va ser aprovada satisfactòriament. Aniria, hi jugaria una estona i després ja podria començar a fer el sopar.

Però... crec que la meva filla em coneix moooolt bé. Una cosa? Va ser impossible! després d'un període d'escalfament... em vaig dedicar a fer colors nous barrejant els que ja teníem... va començar la producció!

Entre les dues varem fer més colors, i vam omplir la taula de piruletes de plastilina. Arribats a aquest punt, ja havia perdut la noció del temps. Per sort en aquell moment va arribar el pare de la criatura. I que creieu que va passar? Doncs exacte ell també s'apuntà a la festa de la plastilina.

Papa una cosa i marxes...

Animació creativa.

I això què és?

Doncs desprès de donar-hi moltes voltes. ANIMACIÓ CREATIVA és el destil·lat de la Carlota, o vist d'una altra manera, l'explicació del què fa la Carlota.

La Carlota juga, riu, investiga, explora, posa les coses cap per avall, cap per amunt, del dret i del revés i si cal ho torna a canviar. Sovint busca el tres peus al gat, li agrada molt fer servir el perquè i donar voltes i voltes a les idees, les coses, les paraules...

El que més li agrada és l'acció. Participar, viure i sentir en primera persona i a més a més compartir-ho, fent-ne així un nosaltres.

I com ho fa?  Doncs amb coses senzilles, amb la qualitat dels detalls i la màgia dels petits moments, en escenaris sovint improvisats que faran que tots i cada un de nosaltres ens convertim en els protagonistes de la nostra  pròpia història. Espais per compartir en família, amb amics, o senzillament passavolants d'un instant.

Si en voleu saber més us convidem a la nostra casa als núvols. Podeu visitar la web de la Carlota on s'acaba d'instal·lar.

#estemdobres.

Quan comences una casa no saps mai exactament quan estarà llesta per entrar-hi a viure.

A la Carlota també li passa això. Estem construint la seva casa al núvol i encara no acaba d'estar llesta del tot. I el pitjor, és posar-nos d'acord amb els acabats!

I entre visita i visita d'obra, la Carlota continua fent de les seves. Si la voleu seguir, ho podeu fer a Instagram o al Facebook.

Fins aviat!